El municipi de Sant Joan les Fonts té deu cons volcànics, un dels que en suma més del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, així com blisters -que només es poden trobar al nostre municipi-. Atesa aquesta vinculació amb un dels fenòmens que més caracteritzen la Garrotxa, el poble vol contribuir a la tasca de la difusió d’aquests elements naturals entre la seva població. Per aquest motiu, el vulcanòleg Llorenç Planagumà va fer dissabte una conferència al Casal Cívic la Canya, en el marc de l’activitat “Coneixem el nostre patrimoni”.
El geòleg garrotxí va fer un repàs als diferents elements volcànics santjoanencs, i com s’emmarca dins el context comarcal. Les mostres de basalt del municipi són alguns dels més antics que hi ha. Planagumà va explicar com ha evolucionat aquest vulcanisme amb el pas del temps, i va explicar la informació nova que s’ha pogut recopilar de l’estudi del fenomen a Sant Joan les Fonts. Per exemple, va detallar als assistents que la colada existent a la zona del Boscarró -a Sant Joan- es pot relacionar amb una erupció que hauria tingut lloc a la zona d’Aiguanegra. Els assistents van seguir amb atenció l’explicació divulgativa, i van poder preguntar els seus dubtes a un dels professionals més destacats que hi ha a Catalunya sobre el vulcanisme.
”Coneixem el nostre patrimoni” és una activitat trimestral consolidada en la programació cultural del poble. Organitzada per l’Ajuntament de Sant Joan les Fonts i amb el PEHOC com a entitat col·laboradora, tracta diferents temes i tipologies del patrimoni cultural i natural del municipi. L’activitat engloba conferències però també sortides, sempre a càrrec d’experts en la matèria tractada. La primera activitat es va fer el febrer de 2023 amb la conferència sobre “El jaciment de La Prunera”, a càrrec de la Dra. Maria Saña (UAB). També s’ha tractat la importància de l’hàbitat natural dels Aiguamolls de Begudà, el llegat de l’escultor Sadurní Brunet a Sant Joan les Fonts, la visita al volcà de l’Estany i la roureda de Bellaire,, o una explicació de la importància de Begudà, de la mà de divulgadors com David Santaeulària, Jordi Zapata o Miquel Àngel Fumanal.
