Joan Alonso, arquitecte de Sant Joan les Fonts, ha realitzat una interveció al paisatge amb estructura vegetal de canya comuna. La intervenció està ubicada al darrere del Monestir del nucli, als horts del Parc de les Olors. Es tracta d’una successió d’arcs i persianes que formen un espai permeable resguardat amb la terra, des d’on contemplar el jardí amb tranquil·litat i gaudir del silenci que inspira l’entorn.
Amb el temps, la constant degradació de les canyes donarà aparició a uns nous arcs que formaran les plantes enfiladisses que ja comencen a créixer. Per tant, l’estructura que es veu avui és, de fet, un motlle temporal autodegradable de l’estructura vegetal que la succeirà. La intervenció pretén fondre’s amb l’entorn, en lúdica ressonància amb la natura. Fer explícita la permanència del canvi.
Joan Alonso ha explicat que “al costat d’un hort familiar hi ha una gran quantitat de canyes que cada hivern es tallen perquè no s’expandeixin massa. Fa un parell d’anys se’m va acudir fer-les servir per fer un revestiment en una paret de jardí i al cap d’un any vaig fer un hivernacle de manera experimental i autodidacta. A poc a poc, parlant-ne amb companys arquitectes i buscant informació vaig aprendre com fer arcs més grans i resistents agrupant les canyes, solapant-les i lligant-les de manera que quedi un conjunt unit que es pugui doblar per formar un arc.” Els materials que l’arquitecte ha utilitzat per a la intervenció són unes 1.000 canyes, cordill de sisal, tub reciclat per als peus de cada arc, oli de llinosa per envernissar, kiwis i troncs d’acàcia.
El resultat és un espectacular túnel vegetal que no deixa indiferent a ningú que s’apropa a la zona, per gaudir de la forma de volta de canó que van prenent les canyes, jugant amb llums i ombres.
A més, al llarg de l’estructura s’hi han disposat uns troncs per seure i contemplar el jardí del Monestir sota la orgànica i original estructura de canyes, tot constituïnt un conjunt harmònic i natural en aquesta singular intervenció.
