La riquesa del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa no deixa de sorprendre. Als atractius ja coneguts s’hi ha afegit, des de fa ben poc, la descoberta d’unes formacions volcàniques fins ara inèdites a la Península Ibèrica formades en les colades de lava del Boscarró i el Molí Fondo. Aquestes troballes geològiques -els blísters, com així s’anomenen- tenen el seu origen fa 150.000 mil anys, quan la colada que fluïa per la zona va ser el detonant de la posterior creació d’uns singulars túnels de lava que, a Europa, només es poden contemplar a Irlanda o Lanzarote. Tal com assenyala l’alcalde del municipi, Joan Espona, la descoberta d’aquest espai marcarà bona part de l’activitat d’aquests propers anys, una tasca que es complementarà amb altres mesures com l’adequació del pavelló o del Pont del Salt o la creació d’un Parc de les Olors extensible a diversos indrets de la vila.
Devia ser una bona sorpresa la troballa d’aquestes noves formacions volcàniques, oi?
Joan Espona: Sí. Des de fa molts anys coneixem el valor que té tot el sector del Molí Fondo, on hi ha tres colades basàltiques amb més de 100.000 anys de diferència l’una de l’altra. L’any 2010 vam fer un conveni amb la propietat per poder utilitzar tot aquell espai i fer-ne així el manteniment. Degut a tota la neteja que vam començar a fer primer vam trobar el poblat ibèric i, més endavant, tota aquesta riquesa geològica que té, com a mínim, tres bombolles volcàniques: dues de molt clares i una que s’intueix. Estem parlant d’un espai únic a la península -arreu d’Europa només n’hi ha a Irlanda i Lanzarote- i, per tant, té un valor brutal.
Com penseu potenciar-ho?
J. E. Serà un dels referents més importants que tindrà el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Tots sabem de la importància que té el Croscat, però la zona del Molí Fondo està al mateix nivell de rellevància com a espai geològic monumental. Després de fer-ne la presentació ara hi treballem amb altres àmbits: ahir, per exemple, vam fer arribar a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) un permís per poder adequar tot aquest sector amb la neteja i el manteniment que calgui perquè es pugui veure tot molt més bé. Quan ho tinguem tot enllestit haurem de fer un altre acte molt més potent, perquè no només és un tema mediambiental, que ho és, evidentment, sinó que també és cultural i d’interès general. És una formació única a la Península i això demostra que té una potència molt important, i per tant cal que actuem en aquesta línia: facilitar els accessos –la gent amb alguna minusvàlua física també podrà gaudir de la nova troballa des d’un mirador o des d’un espai habilitat al costat de l’Oficina de Turisme, que esdevindrà un parc de fàcil accés-, tenir-ho molt ben arreglat o disposar de molta informació perquè la gent, vingui amb visita guiada o no, es pugui informar com calgui a través de díptics o tríptics.
Estem parlant d’un aspecte en el qual s’hi han d’involucrar molts actors, Cultura per exemple. Sempre m’ha agradat molt saber d’on venim per saber on som i cap on anem, i cada vegada ho tinc més clar: som el que som pel medi. Nosaltres tenim la sort de tenir l’entorn que tenim, i del que es tracta és d’anar-hi posant valors a sobre.
Enmig d’aquesta pluja d’idees es contempla algun conveni amb Irlanda, per exemple?
J. E. Hi estem treballant, precisament. Ahir mateix, de fet, vam iniciar els primers contactes amb les ambaixades per veure com ho podem potenciar d’una manera conjunta.
Tot plegat per promoure un espai natural que no deixa de sorprendre.
J.E. Exacte. A Sant Joan les Fonts vam ser els primers de la Garrotxa en fer un Centre d’Interpretació, a més de tenir el castell de Juvinyà, on hi ha una exposició permanent del medieval i dels jaciments que anem trobant. Precisament, en aquests moments estem treballant conjuntament amb els arqueòlegs en relació al jaciment que es va descobrir a la Prunera durant la construcció de l’autovia de Sant Cosme. D’aquella descoberta se n’està fent un llibre que estem a punt de portar a impremta i que sortirà d’aquí un parell de mesos, creiem que és un element documental que pot tenir molta transcendència perquè, al cap i a la fi, explica la història no només de Sant Joan, sinó també de la Garrotxa.
A part d’això, en el transcurs d’aquest any també treballarem en l’elaboració d’una guia patrimonial. A través d’aquesta publicació, qualsevol persona que vingui al municipi es podrà informar de tots aquells valors patrimonials, siguin naturals o culturals, que tenim al poble. Es tracta d’un llibre que edita l’Ajuntament i que es presentarà el desembre amb una intenció molt clara: deixar palès tot el que tenim aquí, una informació que ha d’anar dirigida no només als visitants que vénen de fora, sinó també els propis habitants de Sant Joan.
Més enllà de la potenciació d’aquestes troballes, quines són les altres accions que des de l’Ajuntament es contemplen com a prioritàries?
J. E. Una de les grans inversions d’aquest any és l’adequació del pavelló, en la qual ens hi gastarem 400.000 euros (una part a càrrec de l’Ajuntament, una altra de la Diputació i la tercera a través d’un altre ajut que s’ha d’acabar de formalitzar). També tenim en ment el Pont del Salt, un dels punts més complicats de la nostra xarxa de carreteres, on hi ha el compromís que a finals d’any s’eixampli i es reforci amb un sector per a vianants. Tant les obres al pavelló com el pont, que han d’estar finalitzades entre final d’any i el 2017, són dues actuacions molt importants per al municipi, fa temps que hi estem treballant per poder-les assumir i són producte d’aquesta estratègia d’anar potenciant tot el tema natural i patrimonial que ens envolta.
Hem parlat de la promoció de les noves explosions de lava i de les grans obres infraestructurals
que es plantegen. Quines altres prioritats marquen l’agenda d’enguany?
J. E. Anar millorant els pobles, tant Sant Joan les Fonts com Begudà i la Canya, que compartim amb la Vall de Bianya. La nostra intenció és anar fent coses, no molt grans, però que serveixin per a millorar la qualitat de vida dels conciutadans: més aparcaments, millorar els accessos o repintar carrers, per exemple.
Un altre tema important és el Parc de les Olors, un projecte que forma part d’aquesta línia de treball d’anar potenciant tots els espais del municipi. La iniciativa, única a la Garrotxa, es basa en un parc en el qual hi ha moltes plantes autòctones que ofereixen diversos profits, com ara plantes remeieres, per exemple. El que intentarem fer, més que destinar-hi un espai concret, és convertir tot el poble en un parc. És a dir, que hi hagi diferents zones enfocades cap a aquesta acció: des d’un espai al monestir, on ja hi tenim diverses plantes, fins a un altre a tocar de les colades basàltiques on hi treballaríem a través d’un conveni amb l’Escola de Belles Arts, un centre que hi pot jugar un paper molt important. Tenim pensat, per exemple, fer plantacions amb saüc i lavanda davant del castell de Juvinyà, i també plantegem col·locar més plantes al monestir i a un espai propietat del Bisbat de Girona, on possiblement també hi habilitarem un hivernacle a través del qual, amb una col·laboració amb l’escola, els nens puguin visitar-lo i aprendre.
Enfortir la imatge de l’església també entraria entre els deures pendents?
J. E. Sí, ho tenim molt en ment. En el tema dels vitralls, per exemple, queda pendent la signatura d’un conveni amb una empresa que ens ha de facilitar molt el treball en aquest sentit.
Què en pensa d’aquells que diuen que la crisi s’està deixant enrere? A Sant Joan les Fonts es fa palpable aquesta suposada reacció?
J. E. La sensació que hi ha alguna cosa que va millor existeix, de la mateixa manera que la nostra indústria, sobretot la que exporta, avança i té aspiracions de creixement. Però també és cert que hi continuen havent unes franges de la població que ho estan passant molt malament. Precisament arran d’això l’any passat vam impulsar un projecte d’emergències socials amb una línia molt clara: el vam iniciar bàsicament pensant amb els nens, perquè tots tinguessin les mateixes oportunitats, tot i que a mesura que hi anàvem treballant ens vam donar compte que també hi havia gent de totes les edats que no podien cobrir determinades necessitats. A partir d’aquí, on no hi arriben els Serveis Socials nosaltres hi intentem donar un cop de mà, posant especial èmfasi en la situació dels més petits.
Lligat amb aquesta línia social, precisament, enguany apadrinarem un nen orfe d’Uganda a través de l’associació local Nzuri Daima. Aquesta entitat, a través del Consell Comarcal de la Garrotxa, vol proposar als ajuntaments la possibilitat que cada consistori apadrini un nen mitjançant la iniciativa “Ajuntament Ajunta Móns”, amb la qual s’apadrinarien un total de 21 nens perquè puguin tenir una educació i uns recursos. L’entitat ens va venir a presentar el projecte i el vam considerar molt interessant, ara l’objectiu és que s’hi involucrin la resta de consistoris garrotxins.
